Transgrancanària 42Km Roser

La meva segona marató de muntanya i cap a les Canàries!!

Sempre s'aprèn molt  d'una experiència així.

Diguem que els primers 16Km predominava la baixada, això fa que t'acceleris molt més, corriols senzills i divertits, un paisatge preciós, bona temperatura, bona companyia, ànims a tope..."- Diana, això pinta molt millor que la cursa de l'Aneto" pensava jo....vam arribar al poble de Teror, allà es trobava el primer avituallament, com sempre el caliu de la gent animant et dona forces i una peces de fruita i carregar d’aigua també, la Diana la meva mà dreta i esquerre ja em donava presses, (li faig mala cara, carai!! -deixem respirar,..) però acabo cedint si em prometia que parariem a fer l'entrepà de nutella que ens havia preparat la Natàlia amb tant de "carinyu"...
Després de Teror

Transgrancanària 24Km Nat

Satisfacció i ganes de més… És el que penso després d’haver completat amb éxit la meva primera cursa de muntanya.

El camí no va ser fácil.

El primer gran repte d’aquesta aventura, agafar l’avió, va ser relativament senzill de superar, tot i el retard acumulat!! El segon, el més important, va comportar molts més nervis i patiment:

“ Dissabte al matí. Em llevo amb l’equip de marató, els nervis no em deixen dormir i decideixo ajudar-los a preparar-se. Omplo bidons d’aigua i preparo entrepans de nutella, així el temps passa ràpid i no penso tant.

Quan tot està llest, em despedeixo amb petons i abraçades, els desitjo molta sort, saben que

Transgrancanària 24Km Aina

Abans de res m’agradaria agrair a tot l’equip que ens hagin donat la oportunitat de compartir aquesta cursa amb ells, ha estat una experiència inoblidable!!

Ara ja no recordo quan va ser que em van convèncer, deuria ser fa tres mesos, segurament. Perquè va ser llavors que vaig decidir apuntar-me al gimnàs, en el que hi he acabat anant unes 4 vegades,... (com veieu actualment sóc esportista esporàdica), però no sabeu com ho vaig lamentar durant els últims kms de la cursa!!

Gairebé sense adonar-me’n van anar passant els dies i de cop estava allà, a línia de

Transgrancanària 42Km Di

Són les dotze de la nit i estic amb febre! Són les conseqüències del sobre esforç que produeix fer una marató. Però encara sóc capaç de mantenir viu el somriure que m’emporto d’aquesta experiència! Porto 3 dies amb febre i unes angines que ni tan sols els antibiòtics són capaços de lluitar. Molt probablement perquè les meves defenses van quedar sota mínims...

La Trangrancanaria per mi ha significat MOLTISSIM i crec que no hi han prous paraules per descriure, ni prou espai en aquest blog per explicar-vos tots els detalls, així que aquells que tingueu curiositat no dubteu en preguntar-me, perquè estaré encantada! Així que aviso, aquesta és una crònica una mica sensiblona (qui avisa no és traïdor!!)

Aquesta cursa es podria descriure des de moltes vessants però em quedaré amb la personal, la humana, la única i la intransferible.  Aquella que em fa plorar cada cop que la recordo i la mateixa que em fa riure.

Tots sabeu qui corríem (no cal que em repeteixi), tots sabeu el recorregut, tots us podeu fer una idea de la duresa de la prova, tots sabeu o us imagineu el que és que plogui i no poder buscar refugi, passar fred, estar emprenyat, estar content, estar moooooolt cansat, sentir-se acompanyat i sol a la vegada,

Transgrancanària 42Km Poldu

Em centraré amb la cursa, doncs en 4 dies han passat MOLTES coses i no acabariem mai. Al cap i a la fi això és un blog de cròniques de curses de muntanya,no?

Encara no eren les 6h am i per variar ja estava dret, coses dels nervis. Dutxa de rigor, vestir-me, vigilar que no em deixi res. Cop d’ull a les xarxes socials i resulta que tota la nit ha plogut, fa fresqueta i uns 40 corredors de les curses llargues ja han abandonat per problemes de temperatura (moltes hipotèrmies). Apa doncs, agafem el paravent i un buff!

Esmorzar amb la Di i la Roser, sandwitch, ou dur, cereals amb suc de taronja i cap a l’estació de “guaguas”. Ens plantem a la línea de sortida i encara falta una bona estona, visitem el WC, busquem el sol que és un bé molt preciat i comencem a escalfar, “el turmell Pol, el turmell” sento dintre el meu cap l’Enric i en Carles, recordant-me l’importància d’escalfar bé el meu punt dèbil.

Queden pocs minuts i estem ja al calaix de sortida, per variar, jo decideixo anar cap a davant (cap endarrere sempre hi ha temps!com sempre em diu en Waka!!). Les “nenes”, com anomeno a la Roser i la Di carinyosament, decideixen posar-se una mica més endarrere i a un lateral. Abraçades i petons de despedida, un cop i un altre! Mirades de complicitat i dient-nos uns als altres sense parlar “ànims que tu pots!!N’estic convençut!!” Gràcies noies, no us podeu imaginar l’energia que em vareu transmetre abans de sortir!!

Aplaudiments, crits, moviments per deixar el fred a la sortida i….compte enrere 3, 2, 1 ENDAVAAAAAANT! La cosa ja es mou, de seguida el

Transgrancanària 24Km Waka

Ja estem de tornada. El cert és que han estat un dies plens d'anectodetes, riures, nervis, alegries i més riures.

A mode de resum general direm que TOTS els components dels AMFIBIS que van participar en alguna de les modalitats de la TRANS ho van fer victorisoament, doncs tots van arribar a meta i això ens omple d'orgull i satisfacció per tal de poder seguir tirant endavant, entrenar i plantejar-nos nous reptes! 

Al llarg d'aquestes dos setmanes que venen intentarem fer-vos particeps del què varem viure amb les nostres cròniques, com ja és de costum cadascú de nosaltres us brindarà amb la seva història i la seva visió personal!

El primer ha estat en Waka, que sembla a ser per les seves paraules ha viscut una nova experiència, acompanyar a l'Aina i la Natàlia li

TRANSGRANCANARIA i MARATÓ de BCN

Aquest cap de setmana serà, complet a nivell esportiu doncs com ja sabeu 6 integrants d'AMFIBIS X-TREM formaràn part a les curses de 42 i 24 Km de la TNF Transgrancanaria, una cuirsa que amb els any s'està consolidant més i més.

PEr altre banda a Bareclona es celebra la esperada Marató, que aquest any ha batut records de participants. Allà entre molts altres coneguts hi trobarem els nostre amics de ENRIC VIOLÀN podologia deportiva i la gent de COMPRESSPORT. Allà faràn una fira